EL PADRÍ DEL BIEL ENS EXPLICA LA GUERRA A LLEIDA

El Josep Ramon Camí és el padrí del Biel Solanes i ha treballat de topògraf tota la vida. Quan anava al camp a mesurar la superfície de la terra va descobrir trinxeres i búnquers de la guerra civil. I com que li interessava molt que no es perdés a poc a poc va anar recollint moltes fotos i molta informació. En té tanta que ja ha publicat dos llibres i ara prepara el tercer. Coneix molt bé què va passar a Lleida durant la Guerra Civil. Per aixó ha vingut a l'escola i ens ha explicat coses molt interessants. No hem parat de prendre apunts. Ara ja sabem com van viure la guerra els lleidatans. També ens ha portat 7 bales i una granada. En sap molt i ho ha explicat molt bé.

Periodistes: Paula, Biel S. Ari G i David

Aquests són els apunts que hem fet entre tots a partir del que ens ha explicat el Josep Ramon.

A Lleida, des de feia molts anys, hi havia soldats vivint a la Seu Vella. Tancar la Seu Vella, va ser un càstig que van fer a la ciutat quan els catalans van perdre una guerra, el 1714.

Aquells soldats, el juliol de 1936 es van unir a la revolta que havia començat el general Franco. Per això van baixar de la Seu Vella fins a la plaça Paeria tocant tambors i cornetes. I van repartir armes entre els lleidatans perquè els hi donessin suport. Això va ser un problema perquè hi va haver caos i morts.

Els republicans per protestar van cremar moltes esglésies de Lleida i van perseguir capellans.

Lleida era un lloc de pas entre Barcelona i Saragossa. Per això passaven moltes tropes republicanes per anar a lluitar. Una columna de militars, els “Aguiluchos de la FAI”, quan van passar per Lleida van cremar la catedral nova. Va cremar durant tres dies. I la van convertir en un pàrquing.

Perquè no bombardegessin la ciutat, durant la nit van apagar els fanals.  

Faltaven aliments a les botigues perquè no arribava menjar. Es feien cues a les botigues i com que no n’hi havia per tots hi havia queixes.

Les escoles van tancar perquè els mestres havien d’anar a lluitar.

El 2 de novembre de 1937 van arribar 9 avions per bombardejar Lleida. Van entrar pel mercat de Sant Lluís, que estava davant de Maristes, van seguir pel carrer Major, plaça Sant Joan i fins a l’estació de trens. Van morir més de 400 persones.

Una bomba cau damunt del Liceu Escolar, una escola, i moren molts nens de l’escola.

El 2 d’abril del 1938 els soldats entren a Lleida i lluiten durant dos dies. La guerra comença per Gardeny. El dia 3 a la nit els franquistes es fan els amos de la ciutat. Els republicans marxen i perquè no els empaitin tiren a terra els dos ponts que hi havia: el pont Vell i el de l’estació de trens. Durant nou mesos Lleida queda partida: Cappont és republicà i la ciutat nacional. I van disparant durant aquest temps. Per això als voltants de Lleida van quedar molts trossos de metralla, bales i munició. Els nens, a la postguerra, jugaven amb aquests trossos de la guerra i alguns es van ferir, perdent dits, mans, peus...

Els soldats saquegen botigues i pisos. Van prohibir la llengua catalana al carrer. Van pintar murals gegants pels carrers. Un que recorda el padrí del Biel és “Si eres español habla la lengua del imperio”. El col·legi Maristes es va convertir en hospital de sang.